Supòsits Teòrics

Exposo a continuació els suposits teòrics, que penso, caldrà tenir en compte a l'hora de dur a terme el meu Pla de Treball.

L'educació Inclusiva:  com el procés que cerca maneres més eficaces de respondre a la diversitat present en l’alumnat  (Ainscow 2005).

L’atenció a la diversitat: com un dels elements nuclears d’una educació de qualitat i que remet al desenvolupament d’un ensenyament individualitzat que implica considerar les característiques individuals i educatives de tots els alumnes i comporta adoptar estratègies pedagògiques específiques. 

 

Un dels criteris fonamentals de l’educació és perseguir la màxima normalització i integració escolar dels alumnes, per això l’estratègia adaptativa és la més convenient per a proporcionar respostes educatives adequades a les necessitats de  l’alumnat, la qual cosa implica diversificar els procediments educatius i instruccionals amb la finalitat que cada alumne assoleixi els objectius que es considerin indispensables per a un adequat desenvolupament i socialització. 

El principi de normalització del desenvolupament del currículum que es concreta amb els principis d’adaptació, de diversificació i de flexibilització del currículum donant diferents formes d’ajuda i de suport a l’alumne per tal d’oferir una resposta a les seves necessitats educatives i al procés d’E/A.

El model constructivista de l’E/A basat en com l’alumne construeix els seus coneixements a partir de les seves experiències prèvies. És per aquest motiu que la intervenció tindrà en compte els coneixements previs dels infants i es construiran, modificaran o s’enriquiran de manera global i significativa.

 

El pla Individualitzat (PI) com l’eina per a la planificació de mesures, actuacions i suports que pretenen donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes als quals se’ls ha identificat algun problema que afecta l'aprenentatge i que condueix a la necessitat d'un currículum especial o la modificació de les condicions d’aprenentatge del currículum ordinari. D’acord  amb l’article 5.2 de l’ordre EDU/296/2088, cal elaborar un Pla Individualitzat a un alumne quan es consideri que per al seu  progrés són insuficients les adaptacions incorporades a la programació ordinària i les mesures de reforç o ampliacions previstes.

Per a dur a terme aquests tipus d’intervencions el psicopedagog necessita dotar-se de criteris de qualitat del desenvolupament de la intencionalitat educativa per a dur a terme adequadament la seva professió aportant al disseny de qualsevol intervenció i a la seva execució en la pràctica una sèrie de coneixements específics. És per això,  que caldrà veure si el psicopedagog quan planifica  i efectua la seva intervenció ho fa en el marc del procés de col·laboració amb altres professionals seguint un enfocament de tipus estratègic establint principis i instruments que permetin aconseguir unes pràctiques educatives complementàries. 

Per això serà necessari  tenir en compte del full de demanda propi dels models educatius d’avaluació psicopedagògica que proposen Montón i Redó (1996): procés d’avaluació en el context a partir del full de demanda,  a partir del qual s’analitza la demanda es prenen els primers acords, s’elabora un pla d’actuació, es determinen quins seran els principals agents que hi intervindran i es proporciona un guió per a facilitar la comunicació i valoració de totes les actuacions dutes a terme així com el seguiment de l’evolució dels alumnes. 

Un altre dels models a tenir en compte en la fonamentació teòrica d’aquest informe és el model de col·laboració i intervenció mútua entre tots els agents implicats, basat en el treball amb equip que permet utilitzar diferents estratègies d’intervenció per tal que l’assessorament sigui significatiu i globalitzador i on cada professional es responsabilitza de la concreció del problema, de la concreció i desenvolupament del pla d’acció i de l’avaluació del procés a seguir i dels resultats. 

Caldrà considerar, també, el model d’assessorament educacional constructivista les bases del qual es troben en la concepció constructivista de l’aprenentatge escolar i l’ensenyança (Coll, 1996b,1997,1990). 

L'enfocament sistèmic, en tant que aquests tipus d'intervenció té en compte  els diferents àmbits d’intervenció considerant al sistema educatiu, el centre, l’aula, el professorat, l’alumnat les famílies i els professionals externs.

El model de diagnòstic “basat amb la persona i la situació”: A l’hora de determinar quines són les necessitats educatives dels alumnes objecte de demanda caldrà tenir en compte el procés d’avaluació psicopedagògica, que es dur a terme per tal de prendre aquelles decisions que ajudaran a orientar el procés educatiu i personal dels alumnes així com determinar el tipus de suports que necessiten per afavorir el seu desenvolupament personal, acadèmic i social. 

  

Finalment, i tenint en compte les característiques de l’escola un altre dels supòsits teòrics a revisar serà el que fa referència a l’atenció a la diversitat lingüística i cultural, més concretament l’aula d’acollida com a marc de referència que facilita l’atenció immediata i ajuda el professorat, així com permet preveure una sèrie de mesures curriculars i metodològiques, materials, etc. per a garantir l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a l’aula ordinària.